Saps somriure a la pandèmia?

El somriure d'una persona expressa i alimenta aprendre a gaudir amb allò petit, allò quotidià i normal

Fa un parell d'anys no sabíem que era això de l'epidèmia o la pandèmia. Però bé que ho hem après a força de sorpresa, inseguretat i dolor. Les nostres vides s'han trencat o esfilagarsat en molts casos. I no s'ha acabat aquesta funció dolorosa del nostre viure actual. Certament hem après i segurament millorat en disposicions, en virtuts ètiques i hàbits saludables. Com que en tota vida es van succeir llums i ombres capaces d'aportar aspectes positius i negatius a la biografia de cadascú. Aquest reflex del nostre viure no pot oblidar el paper del somriure al nostre dia a dia. Per això ressaltem el valor expressiu de l'alegria que tota ànima humana pot, ha de saber i sap descobrir i elaborar mentre viu.

Un somriure, com gairebé tot a la vida, és qüestió de gens, educació, ambient i fins i tot del millor o pitjor ús que fem de la nostra pròpia llibertat. I, a més, es pot millorar amb l'ús i el temps, amb l'experiència de viure. No hem d'oblidar que tot el que protagonitzem i vivim té una creu i una cara, cosa que ens arriba carregada de goig o de dolor. Aquest és un dels patrons ordinaris de lexistència humana. Però descobrir els perfils feliços, enriquidors i alegres de cada dia és tot un art, una ciència i un senyal de maduresa. I sempre estem en situació de continuar madurant. La pandèmia actual és tot un continent temporal d'experiències en l'àmbit que descrivim.

Article complet