Les I Jornades de la SEMP han analitzat el futur de la disciplina, el seu abordatge multidisciplinari i terapèutic i la importància de leducació de pacients i professionals.

José Ángel Arbesú, Carlos Mur de Viu, Manuel Álvarez, SIlvia López Chamón, Raquel Ramírez Parrondo, Ana Moreno GómezI i José Manuel González Infante, ponents de les I Jornades de SEMP. (José Luis Pindado).

"La medicina psicosomàtica no és una especialitat. És una forma de fer medicina centrada en la persona, on la malaltia és un subproducte dins de l'individu i el que és important és la seva relació amb el context social i la seva implicació en la malaltia", ha explicat a DM José Manuel González Infante, catedràtic de Psiquiatria de la Universidad de Cádiz, amb motiu de les I Jornades de la Societat Espanyola de Medicina Psicosomàtica (SEMP), celebrades el cap de setmana a la Fundación Jiménez Díaz, de Madrid.
Síndrome de còlon irritable, úlceres, malalties coronàries, patologies digestives, cefalees, vertígens i fibromiàlgia són alguns dels quadres amb un fort component psicosomàtic, ha dit Manuel Álvarez, president de la SEMP, per a qui la psicosomàtica és tan antiga com la medicina.
Des de la SEMP s'ha fet una enquesta a 31 professionals sobre el futur de la psicosomàtica, analitzada per Ana Moreno Gómez, psicòloga del Centro Médico Psicosomático, de Sevilla, que s'ha encarregat de l'avaluació. "Els professionals creuen que la psicodinàmica, la cognitiu conductual i la psicoteràpia de tercera generació, la teràpia d´acceptació i compromís són les més útils en psicosomàtica".
Els professionals opinen que s'arriba a la psicosomàtica des de psiquiatria i primària, i que cal tenir més difusió, des de la formació fins a la recerca.

"Tothom augura gran importància a la psiconeuroimmunologia en relació amb el maneig de l'estrès. La reducció de la despesa adaptativa en les persones és una font de salut. Aprendre a manejar l'estrès adaptant-se al que la vida exigeix és un repte assolible", ha dit Álvarez.
Per això, l'educació psicosomàtica, basada en el paradigma bio-psico-soci-eco-espiritual, inclou el maneig de la llibertat com a element terapèutic o patològic. "La medicina psicosomàtica abarateix costos perquè redueix la hiperfreqüentació, eleva la qualitat de vida en assumir el pacient el paper de codirector de la malaltia i millora la formació del metge", ha afegit Álvarez.
Segons González, l?activitat de la psicosomàtica és multidisciplinària. Per tant, Álvarez ha apuntat que “en una consulta de qualsevol especialitat cal fer la psicobiografia breu del pacient i veure qui és, per identificar quins són els seus problemes i aprendre a reparar-los. Cal acceptar els propis límits i gaudir del que es té sense amargar-se pel que falta”.
Abordatge del dolor.
El tractament del dolor des de la perspectiva psicosomàtica se centra en el pacient, i no només en el símptoma aïllat, que ha de comptar amb ell com a agent responsable de la cura de la seva pròpia salut, un dret reconegut a la Llei d'Autonomia del Pacient", ha explicat a DM Carlos Mingote Adán, director del Paipse, a Madrid, que ha presentat el llibre Abordatge multidisciplinari del dolor crònic en diferents especialitats mèdiques. Mingote ha aconsellat prioritzar la relació amb el pacient, millorar l'atenció al dolor agut i prevenir les complicacions informant en positiu dels processos diagnòstics, les possibilitats terapèutiques, la posologia, els efectes desitjats i les molèsties esperables.
"En totes les malalties influeix l'ànim", ha dit Javier Ortiz, psiquiatre de l'Hospital Ramon Y Cajal, de Madrid, que s'encarrega del tractament psicològic a la Unitat de Rehabilitació Cardíaca. Allí es reuneix en grup els pacients nous i els que abandonen el programa perquè posin en comú les seves pors “a la mort, a la repetició, a no fer el que feien abans, a no poder tenir relacions sexuals ni beure ni fumar. Els permet rectificar les posicions anteriors".

El pacient somatitzador accedeix en primer lloc a AP
Gairebé totes les malalties tenen un component emocional o somàtic. "Amb la crisi, la desconfiança i les retallades han augmentat les consultes per trastorns mentals comuns a AP, com la depressió, l'ansietat, els trastorns somatoformes i l'alcoholisme", ha explicat a DM José Ángel Arbesú, coordinador de l'àrea de
Neurociència i responsable del Grup de Salut Mental de Semergen. Segons ell, hi ha estudis que parlen de gairebé un 20% d'augment en depressió, un 9 en ansietat i un 5 en alcoholisme. S'ha triplicat el consum d'antidepressius en 10 anys, i un 8% el d'hipnòtics i ansiolítics en els darrers tres anys; i el 2011 gairebé un 12% d'espanyols necessitaven hipnòtics per dormir. Davant l'escassetat de recursos, "al metge d'AP no li queda més remei que fer un suport psicoterapèutic bàsic i receptar psicofàrmacs per millorar" els símptomes psicològics i físics dels pacients, davant els problemes econòmics, la manca de projecte, l'atur, etc., que multipliquen els problemes de salut mental i són consultats en primer lloc a AP.
Silvia López Chamón, membre dels grups de treball de Comunicació i Salut Mental de Semergen, ha insistit en la necessitat de realitzar psicoteràpia en forma d'entrevista clínica a la consulta. "Al pacient sempre li passa alguna cosa, encara que estigui somatitzant. Pateix i li fa mal i expressa el dolor d'aquesta manera". El més important és indagar, amb un bon diagnòstic diferencial, si hi ha una patologia orgànica o si hi ha un símptoma distorsionat d'una altra malaltia. "Les proves han de ser raonables; si no, podem obtenir molts falsos positius o iatrogènia. El més fonamental és saber escoltar el pacient". López recomana acompanyar-lo, programar les visites, evitar que cada vegada consulti amb un facultatiu diferent i aplicar tècniques de reatribució del conflicte.

Seguiu l'enllaç per veure la notícia:

http://www.diariomedico.com/2015/03/02/area-profesional/entorno/futuro-psicosomatica-pasa-por-psiconeuroinmunologia