Humanitzar la salut al siglo XXI, CEU Ediciones, Madrid, 2017, ISBN 978-84-16477-80-7 (207 pàgines) amb pròleg d'Agustín Domingo Moratalla.

Aquest nou llibre de l'editorial universitària CEU Ediciones té com a objectiu convidar a pensar el fet del tracte als pacients al món sanitari des d'una perspectiva multidisciplinar. L'editor, Antonio Piñas, ha convocat diferents professionals sanitaris però també filòsofs i educadors amb la intenció d'aportar una reflexió sobre les fortaleses i debilitats de l'atenció sanitària al segle XXI.

Al costat del nodrit grup de docents universitaris i de clínics experts han estat convidats a exposar la seva visió altres professionals entre els quals figura el Dr. Manuel Álvarez Romero, que com a president de la Sociedad Andaluza de Medicina Psicosomática (SAMP) i expresident de la Sociedad Española de Medicina Psicosomática (SEMP) ha desenvolupat la novetat i l'emergència actual de la perspectiva psicosomàtica tan valuosa en l'enfocament humanístic de l'atenció de la salut física i mental als nostres dies. Amb l'experiència teòrica i pràctica en aquest quefer el corresponent article ressalta un assaig, amb perspectiva psicosomàtica, del nostre tema.

La idea que ha generat aquest llibre va sorgir després de la celebració de la V Jornada d'humanitats mèdiques que sota el títol La Humanització de la gestió i pràctica sanitària van organitzar, per cinquena vegada consecutiva, l'Institut CEU d'Humanitats Ángel Ayala i la Facultat de Medicina de la Universitat CEU San Pablo de Madrid. Algunes de les conferències dictades allà estan recollides en aquest volum. Però també s'hi inclouen les aportacions d'altres autors que no van ser presents en aquella Jornada i que amablement han volgut col·laborar.

Com a pòrtic d'entrada compta amb un magnífic pròleg del Dr. Agustín Domingo Moratalla, Professor de Filosofia Moral i Política a la Universitat de València i Vicepresident del Comitè d'Ètica Assistencial de l'Hospital Clínic Universitari de la mateixa ciutat, un veritable expert al àmbit de l'ètica de la cura.

Els autors i autores dels diferents capítols són veus autoritzades davant d'un mateix tema: la humanització o rehumanització de la salut. Alguns dels textos són de professionals sanitaris en actiu (metges, infermers, fisioterapeutes, psicòlegs, etc.) altres són estudis de filòsofs que aporten la seva veu crítica i reflexiva sobre aspectes més conceptuals o, també, anàlisis fenomenològiques al voltant del fenomen de la salut i la malaltia o lactivitat de la cura. Finalment, s'hi inclou una secció més experiencial, en què professionals sanitaris o docents de l'àrea de salut parlen en primera persona ja sigui de la seva tasca des de la perspectiva de la humanització o des de l'experiència de ser formadors dels futurs professionals sanitaris. L'objectiu és que tots aquests estudis i reflexions serveixin per continuar pensant i millorant la relació sanitària. Una relació dajuda que sorgeix davant la crida dun subjecte vulnerable: la persona malalta.

Tot i que els treballs han estat redactats per professionals de diferents especialitats o àmbits del coneixement, hi ha un fil conductor que els embasta, els proporciona la unitat i dóna títol a l'obra. Són treballs on s'analitza, clarifica i mostra el significat del terme “humanitzar”, una de les referències més habituals del món dels serveis sociosanitaris. I dic serveis sociosanitaris perquè si al segle XXI volem prendre'ns seriosament el món de la salut no tenim més remei que plantejar les nostres reflexions en termes «socials» i «sanitaris», alhora. I ens quedem curts en l'expressió perquè cada dia estem comprovant que aquesta dimensió «social» de la salut s'ha de completar necessàriament amb una dimensió «psicològica», «psíquica» o fins i tot «espiritual». Per això, no és estrany que els programes d'humanització siguin programes descrits amb el complex terme de biopsicosociososanitaris. Per afrontar la salut al segle XXI necessitem un enfocament que sigui integral i integrador, és a dir, que no defugi cap de les variades i múltiples dimensions de la salut.

Aquest llibre apareix en un context en què la temàtica de la humanització (o la rehumanització de la salut) és qüestió d'actualitat com es pot comprovar amb la posada en marxa de diferents comunitats autònomes a Espanya de programes per a la Humanització de la salut. Esperem que aquests programes i les investigacions en marxa (com les que es recullen en aquest volum) serveixin els professionals de la salut a seguir desenvolupant la seva tasca amb la qualitat i la calidesa que requereix un treball amb subjectes en situació de vulnerabilitat.