SEMP - Sociedad Española de Medicina Psicosomática logo

  Obituari

Carta necrològica de José Mª López Gallard 

  20/05/2014 09:47


NECROLÒGICA DE JOSÉ Mª LÓPEZ GALLART
COM UN CARTER A MILÍCIES

En ple XXXIII Congrés de la Sociedad Española de Medicina Psicosomática (SEPM) m'arriba la notícia a través de Rodolfo, com una trallada. Passa de seguida Maxi, Antonio Lobo, Ricardo, Eduardo, José Mª, i molts altres que hem conviscut hores congressuals i d'amistat amb Pepe López Gallart al llarg de tants anys. Sorpresos i amb dolor assumim l'absència de Pepe. De seguida se succeeixen records i anècdotes de part dels uns i dels altres.

El 7 d'abril del 2003, jugant al tennis, se'ns va anar Pepe. Tal com va viure, amb naturalitat; tanta que van pensar els seus companys que la caiguda a terra era una broma simuladora en lloc del fulminant infart.

He tingut necessitat, mesos enrere, per primera vegada, de revisar les actes de les Assemblees i Reunions de la SEMP i allà, pels volts de l'any 1975, apareix José Mª López Gallart, tal com recordava tantes vegades amb el seu íntim i bon amic Abelardo Guarner .

Després de les Reunions, van venir els Congressos. I al Primer, alhora XXIV Reunió de 1988 a Alacant, ja era una bona part de l'ànima de la Societat, el Tresorer de la mateixa, José Mª López Gallart. En aquest esdeveniment vaig ser rebut com a membre a la SEMP i avalat per ell mateix. Amb cordialitat paternal m'explicava els detalls i m'animava a la col·laboració activa.

Des de llavors quant afecte recordem tants Congressos en què sempre va ser “el Tresorer de la Societat”.

Animós, bromista, simpàtic, espontani, -i sobretot optimista- sabia trobar sempre, i en qualsevol assumpte, allò positiu.

Pepe va ser un constant “servidor”. Se les enginyava per carregar amb el quefer precís i facilitador dels problemes. Rebuts tornats, adreces insuficients, informacions incompletes, etc. propiciaven el, alhora, petit i gran servei de Pepe.

I aquí ve a encaixar l'anècdota, que Rodolfo fa dels anys de MilIcia UniversitAria a Castillejos. Una “recomanació” malentesa l'havia portat als menesters de “Policía militar”. Res més lluny de les aspiracions del nostre amic. Un nou toc “comendatici i rectificador” va condicionar el que li digués al seu despatx el mateix Coronel del Campament per preguntar-li: “Llavors, López Gallart, en quins serveis anirien bé les seves qualitats?”.

 I la seva resposta: “El meu Coronel Jo el que vull és ser carter del Regiment!”.

Després, en referir-ho, solia meditar en veu alta: “A les dotze amb cotxe Reus, tornada carregada de “bones notícies” que repartir una a una. A les cinc recollida de cartes ia Reus, sopar i… altre dia!”.

Penso que aquest “repartir bones notícies i servir de pont” anava molt a cabells amb José Mª López Gallart. És una cosa que ha sabut fer de meravella i en benefici de tants al llarg de la seva vida.

Què cal dir de la seva dilatada vida professional? A més de magnífic i competent gastroenteròleg va ser un mestre en la relació medicopacient i un model en el quefer psicosomàtic. Em consta la capacitat d'escolta i comprensió. De vegades, fent broma com li agradava sentir que semblava la mateixa Elena Francis, a base de tan atenta i perllongada escolta els pacients. Bé que coneixia l'àmplia virtut sanadora de l'escolta, l'empatia i l'afecte.

Una altra una petita però molt reveladora anècdota me la referia a Josefa Vidal, la seva infermera de tants anys. Una dels seus pacients –que tant va rebre del Dr. López Gallart– en conèixer la seva mort comentava: “I ara qui m'escoltarà a mi”. I així tants.

Moltes vegades ens va parlar el Pepe de la seva família, des del seu avi –Gallart Monés- gastroenteròleg a l'Hospital de S. Pablo (Barcelona) i metge d'Alfonso XIII fins al seu pare el Dr. Manuel López Fernández, Catedràtic de Medicina a València, o bé del seu oncle Gallart Esquerdo, del seu germà Manolo també Metge, dels seus fills José Mº López Balaguer (també Gastroenteròleg), etc.

Ara, complint-se el primer aniversari de la seva mort, tots recordem la Carmen, la seva dona –que sovint l'acompanyava als Congressos-, valorem la seva gentilesa, ens unim al seu dolor, resem amb ella i amb els seus fills José Mª, Jorge, Flora i Carmen per l'ànima de Pepe, i ho tenim molt present al cor.

A l'Assemblea del XXXVIII Congrés de la SEMP, a Saragossa rememorem a José Mª López Gallart: la seva valuosa aportació a la Societat, el seu nomenament com a membre d'Honor a l'anterior Congrés (Madrid, 11-13 de 2002), la seva sincera i fidel amistat, i el deute de gratitud degut. Com a expressió d'aquests sentiments i desitjos em va ser encomanat l'encàrrec de traslladar-los a la família ia la societat tant com sigui possible. Així ho faig amb aquestes línies.

Sevilla, 7 d'abril del 2004

Manuel Álvarez Romero

President de la Sociedad Andaluza de Medicina Psicosomática

Vocal de la Sociedad Española de Medicina Psicosomática


Compartir

image Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros. Si continúas navegando consideramos que aceptas su uso. Aceptar Configurar