Sevilla 14 de Noviembre de 2007:

Estimat amic,

Acabem de rebre la dolorosa notícia de la mort de Maxi. A el tall de l'mig dia de el dimarts 13 de novembre el   Dr. Maximiliano Lozano Suárez ens ha deixat després d'una dolorosa malaltia que ha portat amb dignitat i sentit transcendent. Així m'ho feia notar ell mateix fa uns pocs mesos quan comentàvem la seva absència -per la malaltia- al Congrés Anual de la Societat Espanyola de Medicina Psicosomàtica (SEMP) celebrat a Oviedo en maig 2007.

Maxi va presidir la SEMP fins fa tres anys amb afecte, competència i encert. La seva liberalitat i la seva laboriositat es van plasmar en els projectes i realitzacions professionals i estructurals, des del seu treball en el Servei de Psiquiatria de l'Hospital Ramón y Cajal de Madrid. Les seves noves propostes de promoció per a la disciplina Psiquiatria Psicosomàtica com a entitat continuadora de la Psiquiatria d'Enllaç, a l'estil USA, han anat guanyant terreny en l'àmbit de l'European Association for Consultation-Liaison Psychiatry and Psychosomatics (EACLPP) en els últims anys. En directe o en boca d'Antonio Lobo, al costat de què va preparar diverses ponències en els últims Congressos Nacionals i Internacionals de Psiquiatria, que li servia de portaveu en les seves absències per la malaltia, ha sabut Maxi conceptualitzar i redefinir la Psiquiatria d'Enllaç per als pròxims anys.

Maxi Lozano ha estat un bon home, un bon professional i un gran amic. Sempre parlava de la seva mare, de la seva esposa Cristina, dels seus fills amb sincer i emocionat afecte. 

Sabia sempre facilitar l'activitat psicosomàtica amb la seva disponibilitat per desplaçar-se quan l'hi demanàvem per a reunions formatives. El seu bondadós agraïment facilitava el seguir reclamant els seus serveis. Amb la bata i en les consultes, en Congressos i investigacions, en la docència i en les publicacions, en l'oci i l'amistat Maxi, amb el seu somriure zamorana, banalitzava penes o dificultats i inculcava sentit positiu en les tasques. 

En nom de tots els companys de la SEMP i de tants col·legues i amics amb una oració per la seva descans etern, i animats pel seu exemple, seguirem honrándole procurant mantenir i recréixer la nostra cabal homenia de bé tan necessària en aquest món de les neurociències i de l' humanisme mèdic.

 IN PACE

Manuel Álvarez Romero

Secretari de la SEMP