Parlar de psicosomàtica, és parlar de patologia? Nota teòric-clínica

Montserrat Rodríguez Garzo. Psicoanalista

Què designa el terme psicosomàtic? De manera simple i insuficient diríem que és una categoria que anomena una realitat discursiva al voltant dels patiments, lesius o funcionals, la causa dels quals és opaca a la medicina. És una realitat clínica i discursiva determinada per un conjunt de fenòmens i observacions que, inscrits en una estructura discursiva, s'exposen en una conversa en què almenys n'hi ha dues: qui pateix una malaltia i un professional a què el pacient s'adreça perquè suposa que sap sobre el malestar.

La història de la clínica psicosomàtica és complexa i fragmentària. Podem dir que s'unifica idealment en el supòsit que reuneix cos, organisme i ment a la mateixa entitat. Farem referència a dues institucions de gran importància en la història i el pensament psicosomàtic contemporani, a les quals afegim un parell de presentacions clíniques de Winnicott. Referències d'importància per la vinculació amb el discurs psicoanalític i per la riquesa de les seves aportacions.

La psicoanàlisi és una aplicació, sempre és una aplicació, que a l'origen es vincula a la manca de resposta terapèutica de la psiquiatria i de la neurologia. Podem dir que allò que aporta el discurs freudià, el discurs de l'inconscient, és una eina per al possible tractament dels malestars del ser parlant amb independència de la seva organització psíquica o, dit altrament, de la seva relació amb el llenguatge, amb el Un altre. Perquè l'inconscient, com qualsevol altra producció de l'ésser parlant, és discursiu: és el discurs de l'Altre manifest en la seva individual individualitat.

Continua al fitxer associat