SOCIETAT ESPANYOLA DE MEDICINA PSICOSOMÀTICA

L'actual Societat Espanyola de Medicina Psicosomàtica (SEMP) va néixer el 18 de desembre de 1955 després de la I reunió de l'Associació Espanyola de Psicoteràpia i Medicina Psicosomàtica a El Escorial, Madrid, per part dels professors Rof Carballo, Sarró, Obiols Vié i Gallart Monés.

Des de llavors, la SEMP està oberta a totes les orientacions assistencials i investigadores que treballen en el camp dels problemes psicopatològics i psicosocials dels pacients medicoquirúrgics i de les vicissituds de les relacions entre el personal sanitari i els pacients.

La nostra vocació és mantenir la tradició humanista dels metges pioners, els conceptes bàsics que perduren de la intersecció ment-cos revisats des dels nous coneixements i l'aprofundiment en els reptes que el nou pacient mèdic o quirúrgic planteja des de la perspectiva psicològica i psicopatològica.

La SEMP vol ser un fòrum obert a la medicina, a la psicologia i altres professions afins, dins de les ciències de la salut, així com a la societat per facilitar l'assistència, la docència i la investigació al voltant de l'home, considerat com a persona .


MEDICINA PSICOSOMÀTICA

La Medicina Psicosomàtica és una manera de fer Medicina. Reconeguda com a especialitat mèdica a Alemanya, Holanda, etc., a Espanya sorgeix en un context mixt des de la Medicina Interna a la psicoanàlisi. El seu pilar bàsic va ser Juan Rof Carballo i l'entroncament amb la Psicosomàtica mundial es va donar a través de la Societat Internacional de Psicoteràpia Existencial.

Implica un enfocament bio-psico-social de l'emmalaltir de cada pacient, per tant, considera que cal tenir en compte els factors psicològics i ambientals que envolten a l'home, no d'una manera aïllada, sinó interrelacionats i en interacció.

Per als professionals de la Medicina Psicosomàtica, hi ha molts pacients les malalties no són causades de manera exclusiva o prevalent per factors orgànics sinó que el seu procés patològic no és més que el reflex d'un patiment psíquic, emocional, afectiu, personal o social.

Entre les patologies psicosomàtiques més freqüents es troben les depressions, els trastorns de la conducta alimentària, les addiccions, l'alcoholisme, les migranyes, l'estrès, els reumatismes i els trastorns d'ansietat, entre d'altres. La hipertensió arterial, la malaltia coronària i les malalties metabòliques, com la gota o la diabetis, són també exemples de patologia eminentment psicosomàtica. Avui dia, la Psicosomàtica pot jugar un paper imprescindible com a integradora i comprensiva de l'emmalaltir de l'home actual.

"Persones que atenen persones" pot ser un lema-resum del que pretenen els professionals de la medicina psicosomàtica estesos per pobles, ambulatoris i hospitals, treballant en l'àmbit públic o privat i utilitzant els instruments auxiliars, vells i nous, senzills o costosos que es vegi oportú, de la cadira -com deia Gregorio Marañón- fins al PET o les anàlisis genètiques.

Madrid, 19 de febrer de 2015